"Palau amb nom de dona": els infants posen nom als espais municipals

En el marc del projecte, l'Ajuntament ha assignat a cada escola de primària un espai municipal que no tenia nom oficial, amb l'objectiu que siguin els infants qui decideixin quina dona serà homenatjada posant-hi el seu nom. Cada escola tenia assignat un àmbit diferent (esportistes, científiques, artistes, activistes...) i han anat treballant la proposta amb un procés participatiu adaptat al pla educatiu de cada centre.

Els espais es presentaran en els diferents dies i horaris:

Parc Maria Mompel Llop - passeig de la Generalitat - Escola Matagalls

Puissalicon (França),  1915 – Masseube (França), 1997. Sindicalista palauenca exiliada a França.

La família Mompel Llop, de tradició republicana i originària de l’Aragó, va haver de migrar per falta de feina al camp. Miquel Mompel i Antònia Llop es van instal·lar a França, on va néixer la Maria. Després d’haver retornat a la seva terra d’origen, l’any 1925 s’establiren finalment a Santa Maria de Palautordera i hi tingueren la filla petita, la Remei.

Durant la Guerra Civil, Maria Mompel va ser una de les delegades del sindicat de la UGT a la fàbrica tèxtil Flaquer, popularment coneguda com Cal Salat, on també treballaven la mare i la seva germana Carme.

Al final de la guerra Maria Mompel, en col·laboració amb Dolors Sardà Tutusaus, una altra palauenca sindicalista, van començar a organitzar la fugida cap a l’exili a França, recollint menjar i preparant farcells amb roba i calçat per a llurs familiars. Van requisar un carro i un cavall a una família de propietaris rurals del poble que eren de dretes. Acabant el mes de gener de 1939 van carregar el carro, i tots plegats van marxar cap a Sant Celoni per la drecera. Allà es van ajuntar a una allau humana que anava de camí cap a la Jonquera. Van patir diversos bombardejos per part de l’aviació feixista; el més devastador va ser el de Figueres. Per això, des d’aquell moment van decidir caminar de nit i dormir de dia fins a arribar a França,  a principis de febrer de 1939.

Al Pertús, els francesos van separar aquest grup d’exiliats: els homes, el pare de la Maria també, van ser portats a un camp de refugiats, i les dones, infants i vells van ser conduïts fins al Voló, i d’aquí en tren fins a Auch (departament de Gers); entre ells, les dones de les famílies de la Maria i la Dolors.

Totes elles van ser transportades en autobusos fins a Masseube, un poble del mateix departament. I des d’aquí enviades a treballar en granges fent de pageses.

Durant la Segona Guerra Mundial, la mateixa administració francesa va reunificar les famílies, també la de Mompel, sobretot perquè les nenes més petites d’ambdues famílies es van posar malaltes, no aguantaven la separació familiar ni tampoc la mala acollida a les cases on els va tocar treballar. I així és com van acabar instal·lant-se definitivament a Gers on encara avui dia resideixen bona part dels descendents de Maria Mompel Llop.

Parc Mercè Llimona Raymat - Pont de les vies - Escola Pont Trencat

Barcelona, 1914-1997. Il·lustradora de llibres per a infants.

Va néixer a Barcelona, filla del pintor Joan Llimona i neboda de l'escultor Josep Llimona, l'ambient familiar va influir decisivament en la seva vocació. De ben joveneta va estudiar pintura, però aviat es va sentir més atreta pel dibuix. Al 1938 va publicar la seva primera obra, La princesa Risita. Va crear i il·lustrar més de 100 contes com: Tic-Tac, El ninot de paper, Blancaneus, La Ventafocs, Polzet, El soldadet de plom, Peter Pan i Wendy, etc. Va guanyar premis molt importants d’il·lustració, entre els quals destaca el Premi Nacional d’il·lustració del Ministerio de Cultura al 1980 i el Premi Crítica Serra d’Or de la Generalitat al 1984.

“La Mercè pertanyia a una generació que creia en el valor de la “feina ben feta”, en la il·lusió posada en el treball de cada dia. I això es nota en tots els seus dibuixos. La professionalitat la posava decididament al servei dels infants. La seva és una obra que destil·la una profunda confiança en els nens i, alhora, un gran respecte".

Concepció Carreras (Reconeixement a Mercè Llimona. Escola d’Estiu Rosa Sensat, 1996).

Parc Maria Montessori - carrer de l'Alegria - Institut Escola La Tordera

Chiaravall (Itàlia), 1870 - Noordwijk (Països Baixos), 1952. Pedagoga italiana.

Va néixer a Itàlia en el si d’una família burgesa catòlica i va esdevenir pedagoga, psiquiatra humanista i filòsofa. A més, va ser activista feminista, sufragista i fervent catòlica. Als 26 anys, al 1896, es convertí en una de les primeres dones metgesses d’Itàlia. Com a educadora va merèixer la seva popularitat pel mètode educatiu que porta el seu nom i els seus escrits sobre pedagogia científica. Sent jove, Maria Montessori es va inscriure en una escola d’enginyeria tècnica, trencant expectatives de gènere. Aviat va canviar de parer i començà medicina a la Universitat de Roma "La Sapienza", on es graduà amb honors el 1896. El seu mètode educatiu s’usa avui dia en moltes escoles públiques i privades de tot el món.

La pedagogia de Montessori considera que els primers anys de vida de l'infant constitueixen una fase decisiva dins del seu desenvolupament. Una vegada va tenir les característiques universals de la infància, Maria Montessori es va concentrar en com posar en pràctica, de la millor forma, aquests descobriments en el desenvolupament i en l'educació dels infants. D'aquí va sorgir l'origen del seu mètode, el qual té uns objectius principals, que són:

• Facilitar el desenvolupament de la personalitat individual de l'infant.
• Ajudar a l'infant per apropar-se al món social i emocional.
• Ajudar els infants que sigui possible desenvolupar la seva capacitat intel·lectual plena.

Per tant, la idea principal d'aquest mètode és exaltar l'autonomia de l’ésser humà, en oferir als infants l'oportunitat de descobrir-se mitjançant el joc i així poder realitzar les seves experiències a través de l'educació sensorial de l'infant.

Un altre aspecte molt tractat en el mètode Montessori és l'origen i l'elaboració dels materials. Estan constituïts per un sistema d'objectes agrupats depenent d'una determinada qualitat física dels cossos, com són: els colors, les formes, les dimensions, els sons, les rugositats, pes, temperatura, etc. (Montessori, 1987).

Pista Maria Carme Rams Margalef - pista al passeig de les Escoles - Escola Fontmartina

Amposta (Montsià), 1948 - Tarragona (Tarragonès), 2021. Jugadora de voleibol i d'handbol catalana.

Va ser una de les pioneres en l’esport femení a Espanya tant en voleibol com en handbol. A finals dels anys 60 va començar jugant a vòlei durant dues temporades al Club Medina de Barcelona, proclamant-se una vegada campiona d’Espanya i arribant a ser internacional absoluta amb la selecció espanyola.

Posteriorment va passar a jugar a handbol, militant durant vuit temporades a l’Atlético de Madrid i guanyant tres lligues de forma consecutiva (1976, 1977, 1978). Es va retirar el 1981 després de dues temporades jugant al Club Rancho de Castelldefels, amb el que va guanyar una Copa de la Reina.

Com a jugadora d’handbol va ser internacional amb la selecció espanyola en 40 ocasions, sent la capitana durant vuit anys. Va disputar el Mundial de 1977 i va aconseguir la medalla de plata als Jocs Mediterranis de 1979.

A escala individual, va ser escollida millor jugadora espanyola els anys 1975 i 1976. També va ser condecorada amb la medalla al mèrit en handbol de la federació espanyola (1977), el premi com a jugadora pionera del segle XX de la federació catalana (1999) i també la insígnia d’or i brillants de l’Atlético de Madrid (1978).