Història
Les primeres dades que tenim ens fa pensar que aquests indrets foren ja poblats en la prehistòria; aquestes dades són petites eines de sílex, forns rudimentaris, etc.
També podem deduir que, ja en temps dels romans, aquesta vall de Tordera tenia pobladors i, encara que no s'hagi pogut confirmar plenament, es conserven vestigis de construccions que fan pensar en algun assentament on actualment hi ha l'església i rodalies.
La primera referència escrita la tenim en un document d'un privilegi del 19 d'agost del 862, en un atorgament fet pel rei Carles el Calb al compte Sunyer I de la vila de Vídamènia, que ara s'anomena Palau. Per aquest i altres documents podem arribar a la conclusió que ja estava organitzada la parròquia de Santa Maria junt amb la de Sant Esteve en l'any 858.
Aquest document ens aporta altres dades prou curioses com el fet que el territori era poblat per gent d'Hispània que havia fugit de l'encalç sarraí darrere els Pirineus i que, un cop reconquerida aquesta part del país, retornava per a repoblar-la. Tanmateix, l'administració de justícia o jurisdicció fou exercida pels Senyors de Montclús, que tenien en feu, amb el monestir, els dominis sobre Palautordera i tota la vall.
Els senyors de Montclús descendents dels senyors de Sesagudes o de les Agudes, que tenien el castell suposadament en alguna vessant del turó de les Agudes, mantenen domini fins a l'any 1275 en què Rimbau II de Montclús cedeix els seus béns al seu oncle Ramon de Cabrera. Així, mentre els senyors de Montclús tenien el seu centre en el castell també anomenat Montclús, conegut actualment com el castell dels Moros, a Santa Margarida, els Cabrera establiren el centre administratiu al castell d'Hostalric, i la seva seu senyorial al castell de Montsoriu.
La representació del senyor de la vila era el batlle i la seva cúria formada pel notari, en aquest cas pel notari del benefici de Sant Burget, l'agutzil i un jutge que tenien la seva cort en la Sagrera que envoltava l'església parroquial. Palau esdevingué durant segles el centre administratiu de tot el terme de Palau, Sant Esteve i Montseny. Dins la història cal fer esment de la construcció de l'església o primera església l'any 1040, però, a cauda del seu deteriorament i que sembla que era molt petita, l'any 1562 s'emprèn la construcció de la nova i actual, que fou beneïda al 1588.
Pel que fa a la demografia, en el cens de Floridablanca el 1787 Palautordera tenia 733 habitants; el 1860 en tenia 1.327 habitants i en el 1900, sols 1.114. Aquest descens s'explica pel creixement del absentisme rural i pel desplaçament de la gent cap als nous centres industrials. La corba demogràfica tornà a créixer a partir daquest moment i en el 1920 ja té 1.347 habitants, en el 1960 en tenia 2.055 habitants i en l'actualitat, uns 10.060. Al llarg de la història es pot observar la forta importància de l'agricultura, ja que llevat de comptats artesans, tothom depenia del camp per a la seva subsistència.
Aquests volen ser uns breus apunts de la nostra història que permetin situar la nostra vila dins la història de Catalunya, tot i que caldria matisar i aprofundir en molts temes que, en aquest moment, és difícil de fer en el poc espai de què disposem.
Pel que fa al nom de la vila, el trobem en diferents documents de l'època amb diferents versions: Vidamènia, Vítamènia, Bitamínia, Vidtaminia o Bitamènia. En un document de l'any 1045 es parla d'una sala senyorial a la vila de Palau, fet que fa refermar la hipòtesi de l'existència d'un palau en algun indret del poble, probablement a l'espai que avui ocupa l'església parroquial. És molt possible que la base cilíndrica de l'actual campanar fos la base d'una torre de l'antic Palau. Tenint en compte que era freqüent d'aixecar les esglésies sobre dependències d'antigues viles romanes, i pels vestigis constructius, podem pensar que en efecte l'existència d'una construcció regia en aquest indret ja en temps dels romans.
Al voltant de l'any 900 apareix un tal Trasovard, que va comprar de Sunyer II d'Empúries, hereu de Sunyer I, la vila de Vitamènia o Vidamènia, és a dir, l'aparició d'una espècie de corredor de finques. Aquest personatge misteriós fa la venda, l'any 908, del domini de Palautordera al comte Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, i aquest el cedeix poc després al domini de Sant Cugat del Vallès. La influencia del domini de Sant Cugat sobre Palautordera fou important ja que es mantingué durant set segles.