Escut municipal
La primera referència escrita de l'Escut la trobem en un manuscrit d'antiguitats de Don Miguel de Salazar, notes del qual van ser extretes d'un convent de Breda. En aquestes notes es descriu l'escut de següent manera: "Hecha ya relación de la antigüedad, lustre y esplendor de esta villa, pasamos a hacerlo de su escudo que se compone i organiza: En un camo de oro, un edificio o palacio con una torre superpuesta, rematada por una paloma de alas estendidas y un arbol verde a cada lado".
La referència gràfica més antiga de l'escut de Santa Maria de Palautordera és de l'any 1724, en el que es fa ús d'un segell imprès sobre paper i hòstia, que aniria repetint-se durant tot el segle XVIII. En aquest segell, figura com a tema central, un Palau assentat sobre una elevació del terreny, que en la seva part superior presenta un ocell, probablement un colom, que contràriament a la descripció anterior està en actitud de repòs (símbol de pau i de seguretat del lloc). Al costat de l'edifici dos arbres. Del promontori on s'assenta El Palau, serpenteja un camí que es dirigeix a l'edifici, que segons la Sigil.lografia Catalana de Ferran de Segarra, podria interpretar una representació de la Tordera.
A finals del segle XVIII, Palau utilitza un segell per imprimir en relleu, de característiques similars a l'anterior, que perduraria fins l'any 1836. A partir de 1840 es va utilitzar un segell amb tinta negra, de la mateixa temàtica que els precedents, però es van introduir canvis en la postura de l'ocell, que apareix amb les ales esteses sobre l'edifici, i es va suprimir el camí que serpentejava fins el Palau.
Els successius segells, no es van apartar d'aquesta temàtica, si bé es va utilitzar el color atzur com a esmalt del camp a diferència de l'antic de color or. Probablement aquesta variació es va produir cap al 1837 que per un Decreto de las Cortes es prohibia utilitzar emblemes que recordessin al Feudalisme. Així i tot ja que no era un emblema de persona o llinatge, el poble va poder adoptar-lo com a color natural del cel. Una altra variació de l'actual (modificació del 7/5/1987), és el de haver-li afegit en la part inferior de la planúria on s'ubica el palau, el curs d'un riu que simbolitza la Tordera.
La definició dels conceptes heràldics emprats a l'escut són: L'ATZUR: Simbolitza el cel. Aquests escuts empraven un color natural. EL PALAU: Amb torre sobreposada és signe, segons els entesos, de l'edifici o palau que va donar nom al poble. EL COLOM: Simbolitza la pau i seguretat del lloc. ELS ARBRES: Amb el seu color verd indiquen abundància, indústria i riquesa de la terra.
Hem anomenat l'ocell com a un colom, ja que segons la descripció que ens fa Don Miguel de Salazar en el seu manuscrit (notes de S. Pinell), ens decantaria cap a aquesta interpretació, encarar que la seva identificació hagi despertat polèmiques entre els entesos, ja que uns diuen que es un tord, fent al·lusió a la Tordera, i d'altres un colom. En ambdós casos sempre ha estat representat de color blanc (colom), encara que li hagués correspost un color grisós (tord), ja que aquests emblemes representaven els colors naturals.
El fet que l'escut de Palau es de caràcter parlant, fa que sigui el propi municipi el que defineixi la identitat de l'ocell, marcant el punt d'inici de futures descripcions. Al 1989, la Generalitat imposa determinats emblemes heràldics als municipis que no tinguessin o que volguessin modificar-los. Palautordera va rebre un projecte de modificació de l'emblema en forma caironada timbrada amb una corona mural i on en camp d'or apareix un palau de color sable (color negre). L'ocell de color atzur (color blau fent al·lusió a la Tordera) té les ales esteses i mira en sentit contrari, amb els arbres de color sinoble (verd) però sense estar terrassats.
L'emblema de Santa Maria de Palautordera té acreditada una antiguitat històrica de més de 250 anys.